Radio Liberty

Radio Liberty
	;
Dades
Tipus	emissora de ràdio ; mitjà de comunicació de massa ; agència de notícies ; mitjà estatal
Forma jurídica	associació 501(c)(3)
Història
Reemplaça	Radio Liberty (en) ; Radio Free Europe (en)
Creació	1949
Fundador	Govern Federal dels Estats Units
	Esdeveniment significatiu
2012-	llei sobre l'agent estranger de Rússia
Localització dels arxius	Arxiu Blinken de la Societat Oberta ;
Activitat
Àmbit	Rússia, Ucraïna, Estònia, Kazakhstan, Azerbaidjan, Moldàvia, Lituània, Europa, Belarús, Afganistan, Armènia, Bòsnia i Hercegovina, Kosovo, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Bulgària, Geòrgia, Hongria, Iran, Kirguizstan, Adiguèsia, Txetxènia, Daguestan, Ingúixia, Kabardino-Balkària, Karatxai-Txerkèssia, Ossètia del Nord - Alània, Pakistan, Romania, Tadjikistan, Baixkíria, Tatarstan, Turkmenistan, Uzbekistan i Letònia
Governança corporativa
Seu	«Radio Free Europe building»; Vinohradská , 159A; Praga (Txèquia);
Presidència	Steve Capus (2024–)
Executiu en cap	Jamie Fly (2021–)
Gerent/director	Steve Capus
Format per	RFE/RL's Russian Service (en) ; Radio Farda (en) ; Azatlıq radiosı (en) ; Romanian service of Radio Free Europe (en) ; Radio Free Iraq (en) ; Radio Mashaal (en) ; Radio Azadi (en) ; RFE/RL's Turkmen Service (en) ; Azattyk (en) ; Polish section of Radio Free Europe (en) ; Radio Azattyq (en) ; Radio Svoboda Ukraine (en) ; Belarussian section of Radio Free Europe/Radio Liberty (en) ; Azadliq (en)
Altres
	Premis Premi Four Freedoms Freedom of Speech ;
Lloc web	rferl.org

Radio Liberty (Radio Free Europe/Radio Liberty (RFE/RL)) és una organització de mitjans finançada pel govern dels Estats Units que emet i informa "notícies, informació i anàlisis" a països d'Europa de l'Est, l'Àsia central, Caucas i Orient Mità, com una eina de la política informativa exterior dels Estats Units .

Durant molts anys fou una emissora de ràdio promoguda pel govern dels Estats Units durant la Guerra Freda que elaborava els programes als EUA i els emetia des de la platja de Pals als països del bloc socialista. L'objectiu, a llarg termini, era fer caure els governs d'aquells països i restaurar el capitalisme i règims afins als interessos dels Estats Units d'Amèrica.^[a] L'emissora de Pals, finançada per la CIA,^[2] es convertí en una de les més potents del món amb sis transmissors d'ona curta de 250 quilowatts cadascun que arribaven a 3.000 quilòmetres de distància. La primera emissió fou el 23 de març de 1959 a les tres i cinc del matí, i l'última el 25 de maig de 2001 a les deu del matí.^[3]^[4] Entre totes les torres metàl·liques, d'entre 59 i 169 metres d'alçada, la potència total sumava 1.500 quilowatts.^[5]

Després de la fi de la guerra freda, ha continuat les seves activitats, estenent-se més enllà d'Europa i els països de l'antiga Unió Soviètica, a l'Àsia central i l'Orient Mitjà, emetent a diversos països on els govern dels EUA vol estendre o enfortir al seva influència, com Tadjikistan, Iran, Kazakhstan, Afganistan, Turkmenistan, Kirguizstan, entre altres, emetent en 17 idiomes. A més de les emissores locals, disposa també de llocs web i emissió en streaming per internet..

↑ ^1,0 ^1,1 Richard H. Cummings. Cold War Radio: The Dangerous History of American Broadcasting in Europe, 1950-1989. McFarland, 17 març 2009, p. 307. ISBN 978-0-7864-5300-9.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades anuari2006
↑ Martí Garcia-Ripoll Duran; Cinto Niqui Espinosa La ràdio en català a l'estranger. Univ. Autònoma de Barcelona, 2007, p. 74. ISBN 978-84-490-2499-3.
↑ Bague, Gerard «Caen las antenas de la Guerra Fría». El País, 23-03-2006 [Consulta: 7 juny 2014].
↑ Agulló, E. «El costat fosc de Ràdio Liberty». El Punt Avui, 1 desembre 2019. [Consulta: 24 juliol 2022].

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

[Cummings2009-1] 1,0 ^1,1 Richard H. Cummings. Cold War Radio: The Dangerous History of American Broadcasting in Europe, 1950-1989. McFarland, 17 març 2009, p. 307. ISBN 978-0-7864-5300-9.

[anuari2006-3] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades anuari2006

[DuranEspinosa2007-4] Martí Garcia-Ripoll Duran; Cinto Niqui Espinosa La ràdio en català a l'estranger. Univ. Autònoma de Barcelona, 2007, p. 74. ISBN 978-84-490-2499-3.

[bague2006-5] Bague, Gerard «Caen las antenas de la Guerra Fría». El País, 23-03-2006 [Consulta: 7 juny 2014].

[6] Agulló, E. «El costat fosc de Ràdio Liberty». El Punt Avui, 1 desembre 2019. [Consulta: 24 juliol 2022].

[a]

[2]

[3]

[4]

[5]